Tema 2

TEMA 2: L’escola nova d’educació progressiva

Un fenomen que sorgeix de la necessitat de canvi del model escolar, que es fonamenta en el coneixement científic.

Els precursors d’aquest nou model són pedagogs.

-          COMENIUS (1635) la didàctica artifici per a  ensenyar a tots

-          HERBART (1806) la pedagogia derivada de la fi de  l'educació

-          PESTALOZZI (1800) fer escola dia a dia compromís per l'infant

Els reformadors socials

-          Josep de Calasanç (1592): Fundador de l’escola Pia, escola pensada per a nens pobres.

-          Jean Baptiste de la Salle (1684): Fundador d’escoles cristianes.

-          Marcellin de Champagnet (1817): Fundador escoles rurals

-          Giovanni Bosco (1853): Fundador dels tallers d’oficis professionals

Rehabilitació i reeducació científica

-          Juan-Pablo Bonet (1620): llenguatge de signes 

-          Jean-Gaspard Itard (1801): l'infant salvatge

PROGRESSIVE EDUCATION

-          Friedrich Fröbel:Va ser un pedagog Alemany. És el creador del (kindergarten) les llars d’infants.

Parla del joc com a mètode de desenvolupament personal i social. Començant a aprendre mitjançant la interacció i el joc en la natura.

-          John Dewey: Crea el departament de psicologia de l’educació.
        Educació per l'acció.
        L'educació ha der ser edicació social sobre la cultura de present.
        Defensa l'escola democràtica.
        Introdueix el currículum com a l'intinerari que farà l'infant els anys d'escola. L'escola ha de donar allò     que la família no pot oferir.

“En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.” Dewey, 1897: My pedagogic creed

“L’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present...”

“L’esforç es fonamenta en el interès”

-          Ovide Decroly: Metge que tractava discapacitats, feina uns tractaments per tractar la llengua, motricitat, etc... Que finalment eren útils per a tothom, no només per a discapacitats. Posà república escolar.

Necessitats primàries(biològiques) i tendències socials amb personalitat(psicosocial).

“L’escola per a la vida i a través de la vida”

Centres d’interès: Alimentació, protecció, seguretat i joc, com a necessitats primàries dels infants.

Visió global de les coses:

·         Mètode: observació (visió global), associació (magnituds) i expressió (dibuix i escriptura).

·         La classe com a laboratori d’acció

·         Bé, bondat i bellesa

·         Aprendre de la natura

Per treballar de manera global, per exemple, es pot fer matemàtiques sortint al bosc, i contar els arbres que hi trobem, diferenciar entre tipus d’arbres, o fulles. La classificació i la lògica també són matemàtiques. Això permetrà  al infant, tenir un coneixement i una visió més global.

“Avui en dia estem en una societat hiperactiva, per tant no és d’estranyar que els nens i nenes també vagin atabalats i desorientats.

Cal deixar llibertat als nens per potenciar les seves característiques individuals. S’ha de fer molt reforç positiu per tal que es puguin anar descobrint, desenvolupant com a persona i permetre’ls construir, mica en mica, la seva personalitat.” Comentari de classe.

-          Maria Montessori: Pedagoga científica. Va desenvolupar l’educació sensorial.

Diferents aspectes  que ella destacava:

·         El silenci

·         Percepció multisensorial

·         El material com a estímul, reglat

·         Estar al costat de l’infant quan demana ajuda

·         La regularitat: Els hàbits i la higiene

·         L’aprenentatge quan arriba el moment del llindar de la maduració. Cada aprenentatge té el seu llinar, el seu millor moment per aprendre i desenvolupar-lo. Si en aquest moment de llindar no es desenvolupa amb condicions aquest aspecte, pot quedar afectat i influir negativament en el desenvolupament de l’infant.

      Materials per treballar la dimensió sensorial del mètode de Montessori

  



Aplicació del mètode  Montessori

-          Adolphe Ferrière:

Diferents llibres: Escola Activa(1922), Coeducació(1926) i L’esential(1952).
Creador dels 30 punts de l’escola nova(1915).

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

2. L'Escola Nova és uninternat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix

el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu,

cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

5. La coeducació.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una

hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com

pels jocs i els esports. 10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoría segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis

de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.

16. El treball individual del nen.

17. El treball col·lectiu o en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat

neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles

noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

29. L'educació de la consciencia moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents,

en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social.

La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."

Escola Nova a Catalunya:

Ferrer i Guàrdia va ser el creador de l’Escola Moderna(1901).

El seu objectiu era canviar la societat, i la manera de fer-ho era començant a canviar el sistema educatiu en un nou model. Va crear una escola on no hi havia exàmens, premis ni càstigs. Es potenciava la coeducació i la higiene. Era una escola per a tothom, on hi podien accedir les classes socials més baixes i també era una escola laica.

Ferrer i Guàrdia va ser afusellat per la por que van crear les seves idees de canvi.

Tema 1

TEMA 1 : El sistema escolar, la institució escolar

Aquest nou concepte de sistema escolar / institució escolar s’inicià en la revolució burgesa francesa. L’institució escolar, sorgeix del moviment il·lustrat.

Els dos il·lustrats més destacats del moment que van ser els capdavanters d’aquesta revolució en l’escola foren: Nicolas de Condorcet i Jean-Jacques Rousseau.

Aquests dos il·lustrats defensaren la raó humana. I defensaven la idea de que per conèixer un infant el que havies de fer era mirar el que tenies davant. Tenint en compte les necessitats de cada un d’ells ja que no tots són iguals, cada un amb unes potencialitats diferents a desenvolupar. Per aquest motiu s’ha de propiciar l’estimulació de l’infant, així perquè ell pugui anar desenvolupant totes aquelles característiques que en un futur el definiran com a individu i persona.

Nicolas de Condorcet

La seva tasca cap a la institució escolar, era més d’un caire polític, com a alguns conceptes clau que ell predicava com: Escola Universal per a tothom, i instrucció per a tothom. Amb això volia dir que per tal de tenir una societat culta s’havia de potenciar i oferir ensenyament a arreu, a totes les classes socials, no tant sols a la burgesa.

A continuació exposo una breu cita de condorcet del la seva obra “Bosquejo de un cuadro Histórico de los progresos del espíritu humano” a on es pot veure una petita pinzellada del seu pensament.

“Nuestra esperanza en el porvenir de la especie humana puede reducirse a tres puntos importantes: la destrucción de la desigualdad entre las naciones, los progresos de la igualdad dentro de un mismo pueblo, y, en fin, el perfeccionamiento real del hombre.
Llegará pues el día en que el sol no alumbrará en la tierra más que a hombres libres, que no reconozcan a otro señor que su propia razón (...).
Con una buena elección tanto de los conocimientos como de los métodos para enseñarlos, se puede instruir a todo un pueblo de todo lo que cada hombre necesita saber sobre la economía doméstica, la administración de sus negocios, el desarrollo de sus facultades, el conocimiento de sus derechos (...), para ser dueño de sí mismo.
La igualdad de la instrucción corregiría la desigualdad de las facultades, lo mismo que una legislación previsora disminuiría la desigualdad de riquezas. Aceleraría el progreso de las ciencias y de las artes creándole un medio favorable y multiplicando los artesanos (...). El efecto sería el crecimiento del bienestar para todos.”

Nicolas de Condorcet: “Bosquejo de un cuadro Histórico de los progresos del espíritu humano”(1795)

Jean-Jacques Rousseau

Donava les bases de com havia de ser a la pràctica l’ensenyament que s’havia de dur a terme dintre les escoles. Parlava del paper del/a mestre/a com a acompanyant i guia del nen/a en el seu progrés personal i en el paper que hi jugava a l’hora de fer ajudar al/la alumne/a a conèixer i desenvolupar les seves potencialitats. Parlava pedagògicament de com educar el dia a dia els infants propiciant per sobre de tot l’experimentació i l’observació pròpia dels nens/es.

A continuació exposo una breu cita de condorcet del la seva obra “Emilio” a on mostra com ensenyar a un nen, el qual es diu Emilio, basant-se en l’experimentació d’ell mateix per conèixer i entendre el món que l’envolta.

“En vez de estar atento a que Emilio no se haga daño, me disgustaría mucho que nunca se lo hiciera y creciese sin experimentar el dolor. Sufrir es lo primero que debe aprender, y lo que tendrá más necesidad de saber. Parece que los niños, por ser pequeños y débiles, no puedan aprender estas importantes lecciones sin sufrir daño. Si el niño cae al suelo, no se romperá una pierna; si se golpea con un bastón, no se romperá un brazo; si coge un hierro afilado, no apretará mucho, y no será honda la herida. No sé que nunca un niño al que se ha dejado en libertad se haya muerto ni se haya hecho un daño de consideración, a no ser que indiscretamente se le haya puesto en un sitio alto o dejado solo cerca del fuego, o que tenga en su poder instrumentos peligrosos. ¿Qué decir de esos juguetes peligrosos con que se quiere que se distraigan los niños, para que cuando sean mayores e inexpertos, se crean muertos al pincharse con un alfiler, o se desvanezcan al ver una gota de sangre?”

Jean-Jacques Rousseau “Emilio”(1762)

- En el cas concret de Napoleó, ell va utilitzar la institució escolar com a instrument de despotisme. Per seguir la seva imperialització i implantar les seves idees en els infants des de ben petits.

Conceptes

Instrucció: Allò que s’aprèn a mida que es va repetint i sistematitzant. El sumar, restar, llegir, escriure, etc.

Ensenyament: Mostrar els coneixements, explicacions que donaran uns conceptes als alumnes. Els coneixements es divideixen per àmbits.

Educació: És a tots els àmbits, tant a dintre com a fora de l’escola. Són el conjunt d’aprenentatges que assolim gràcies al conjunt d’experiències i ensenyaments que hem tingut.

Didàctica: És la ciència d’ensenyar, també es pot anomenar metodologia.

Pedagogia: És el conjunt de sabers sobre l’educació. Tota l’educació, l’acompanyar i l’aconseguir, treure el millor de cada un, l’educació amb valors, etc.

Agents educatius

Són tots aquells àmbits o contextos de la nostra societat on els infants s’hi troben i interactuen. Aquests entorns són anomenats agents educatius, ja que són els que els nens i nenes prendran com a referència en el seu procés evolutiu. Són: l’escola, la família i els mitjans de comunicació.

Així doncs, s’entén que la funció de l’escola, del sistema escolar és la d’ensenyar, no la d’educar. Per aquest motiu, la conselleria de la Generalitat s’hauria d’anomenar: Conselleria d’Ensenyament.

S’iniciaren dues orientacions en l’ensenyament:

- Paidea: Iniciació per la gimnàstica i la música

- Arts liberals: Arts de l’humà lliure. Belles arts i arts científiques.

Dewey ‘my pedagogic creed’: “En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.”