Aquest nou concepte de sistema escolar / institució escolar s’inicià en la revolució burgesa francesa. L’institució escolar, sorgeix del moviment il·lustrat.
Els dos il·lustrats més destacats del moment que van ser els capdavanters d’aquesta revolució en l’escola foren: Nicolas de Condorcet i Jean-Jacques Rousseau.
Aquests dos il·lustrats defensaren la raó humana. I defensaven la idea de que per conèixer un infant el que havies de fer era mirar el que tenies davant. Tenint en compte les necessitats de cada un d’ells ja que no tots són iguals, cada un amb unes potencialitats diferents a desenvolupar. Per aquest motiu s’ha de propiciar l’estimulació de l’infant, així perquè ell pugui anar desenvolupant totes aquelles característiques que en un futur el definiran com a individu i persona.
Nicolas de Condorcet
La seva tasca cap a la institució escolar, era més d’un caire polític, com a alguns conceptes clau que ell predicava com: Escola Universal per a tothom, i instrucció per a tothom. Amb això volia dir que per tal de tenir una societat culta s’havia de potenciar i oferir ensenyament a arreu, a totes les classes socials, no tant sols a la burgesa.
A continuació exposo una breu cita de condorcet del la seva obra “Bosquejo de un cuadro Histórico de los progresos del espíritu humano” a on es pot veure una petita pinzellada del seu pensament.
“Nuestra esperanza en el porvenir de la especie humana puede reducirse a tres puntos importantes: la destrucción de la desigualdad entre las naciones, los progresos de la igualdad dentro de un mismo pueblo, y, en fin, el perfeccionamiento real del hombre.
Llegará pues el día en que el sol no alumbrará en la tierra más que a hombres libres, que no reconozcan a otro señor que su propia razón (...).
Con una buena elección tanto de los conocimientos como de los métodos para enseñarlos, se puede instruir a todo un pueblo de todo lo que cada hombre necesita saber sobre la economía doméstica, la administración de sus negocios, el desarrollo de sus facultades, el conocimiento de sus derechos (...), para ser dueño de sí mismo.
La igualdad de la instrucción corregiría la desigualdad de las facultades, lo mismo que una legislación previsora disminuiría la desigualdad de riquezas. Aceleraría el progreso de las ciencias y de las artes creándole un medio favorable y multiplicando los artesanos (...). El efecto sería el crecimiento del bienestar para todos.”
Nicolas de Condorcet: “Bosquejo de un cuadro Histórico de los progresos del espíritu humano”(1795)
Jean-Jacques Rousseau
Donava les bases de com havia de ser a la pràctica l’ensenyament que s’havia de dur a terme dintre les escoles. Parlava del paper del/a mestre/a com a acompanyant i guia del nen/a en el seu progrés personal i en el paper que hi jugava a l’hora de fer ajudar al/la alumne/a a conèixer i desenvolupar les seves potencialitats. Parlava pedagògicament de com educar el dia a dia els infants propiciant per sobre de tot l’experimentació i l’observació pròpia dels nens/es.
A continuació exposo una breu cita de condorcet del la seva obra “Emilio” a on mostra com ensenyar a un nen, el qual es diu Emilio, basant-se en l’experimentació d’ell mateix per conèixer i entendre el món que l’envolta.
“En vez de estar atento a que Emilio no se haga daño, me disgustaría mucho que nunca se lo hiciera y creciese sin experimentar el dolor. Sufrir es lo primero que debe aprender, y lo que tendrá más necesidad de saber. Parece que los niños, por ser pequeños y débiles, no puedan aprender estas importantes lecciones sin sufrir daño. Si el niño cae al suelo, no se romperá una pierna; si se golpea con un bastón, no se romperá un brazo; si coge un hierro afilado, no apretará mucho, y no será honda la herida. No sé que nunca un niño al que se ha dejado en libertad se haya muerto ni se haya hecho un daño de consideración, a no ser que indiscretamente se le haya puesto en un sitio alto o dejado solo cerca del fuego, o que tenga en su poder instrumentos peligrosos. ¿Qué decir de esos juguetes peligrosos con que se quiere que se distraigan los niños, para que cuando sean mayores e inexpertos, se crean muertos al pincharse con un alfiler, o se desvanezcan al ver una gota de sangre?”
Jean-Jacques Rousseau “Emilio”(1762)
- En el cas concret de Napoleó, ell va utilitzar la institució escolar com a instrument de despotisme. Per seguir la seva imperialització i implantar les seves idees en els infants des de ben petits.
Conceptes
Instrucció: Allò que s’aprèn a mida que es va repetint i sistematitzant. El sumar, restar, llegir, escriure, etc.
Ensenyament: Mostrar els coneixements, explicacions que donaran uns conceptes als alumnes. Els coneixements es divideixen per àmbits.
Educació: És a tots els àmbits, tant a dintre com a fora de l’escola. Són el conjunt d’aprenentatges que assolim gràcies al conjunt d’experiències i ensenyaments que hem tingut.
Didàctica: És la ciència d’ensenyar, també es pot anomenar metodologia.
Pedagogia: És el conjunt de sabers sobre l’educació. Tota l’educació, l’acompanyar i l’aconseguir, treure el millor de cada un, l’educació amb valors, etc.
Agents educatius
Són tots aquells àmbits o contextos de la nostra societat on els infants s’hi troben i interactuen. Aquests entorns són anomenats agents educatius, ja que són els que els nens i nenes prendran com a referència en el seu procés evolutiu. Són: l’escola, la família i els mitjans de comunicació.
Així doncs, s’entén que la funció de l’escola, del sistema escolar és la d’ensenyar, no la d’educar. Per aquest motiu, la conselleria de la Generalitat s’hauria d’anomenar: Conselleria d’Ensenyament.
S’iniciaren dues orientacions en l’ensenyament:
- Paidea: Iniciació per la gimnàstica i la música
- Arts liberals: Arts de l’humà lliure. Belles arts i arts científiques.
Dewey ‘my pedagogic creed’: “En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario