Els trenta punts de l'Escola Nova Concretats per Adolphe Ferrière el
1915 i presentants el 1921 en la fundació de la Ligue Internationale pour l’Éducation Nouvelle a Calais (France)
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
Sí, ja que avui en dia s’apliquen molts recursos pedagògics per tal de millorar l’aprenentatge de l’infant.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
No, perquè un infant ha d’estar adaptat a la societat actual, no pot viure aïllat, per aquest motiu és important que conegui el seu entorn.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix
el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
Sí, ja que és important que convisqui en els dos medis i conegui les seves característiques.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu,
cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
No és del tot certa, ja que actualment els nens estan agrupats per classes de 25 alumnes acompanyats d’un o una tutor/a que actua com un dels seus referent i intenta potencia la participació familiar a l’aula.
5. La coeducació.
S’intenta potencia el màxim la interacció entre els dos sexes sense atorgar cap rol de gènere a cap dels dos.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
Durant l’època infantil i segons l’educador es realitzen més treballs manuals, tot i que, durant la primària hi ha un mínim d’educació plàstica (2 hores setmanals).
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
No, solament s’aplica en escoles rurals. Tot i així, els més potenciats són les activitats relacionades al cicle de la vida (agricultura i ramaderia).
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
A infantil creiem que hi ha aquests espais, però a nivell de primària són escassos per la programació poc flexible.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com
pels jocs i els esports.
Sí, s’intenta treballar la motricitat i la psicomotricitat.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
Sí, perquè es transmeten altres valors que a l’escola són difícils d’integrar.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
Sí, es potencia el raonament, l’esperit crític i l’experimentació de l’infant.
12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
Sí, representa el model educatiu actual. (Ed. Infantil - Ed. Primària – Ed. Secundària – Ed. post obligatòria)
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoría segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
Tot i que, seria un model ideal per l’aprenentatge no està totalment patentat. Actualment estan sorgint una comunitat d’escoles que es basen en l’experimentació dels infants (Comunitats d’aprenentatge).
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
Sí, i en l’ interacció de tot el seu entorn.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis
de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.
L’escola està basada en el progrés evolutiu dels infants però tot i això es tracten d’altres temes que els infants viuen fora de l’escola, ja que formen part del seu entorn cultural.
16. El treball individual del nen.
Sí, perquè es veu el progrés real del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
Sí, perquè aprèn a cooperar, a relacionar-se, a compartir i escoltar altres opinions.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
No es realitza aquest horari, tot i així les que exigeixen un nivell de concentració més elevat es duen a terme al matí i a la tarda es fan les assignatures més disperses.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat
neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
No, actualment s’estudien un mínim de 3 o 4 assignatures diàries per tenir un seguiment més contïnu.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
No, en general s’estudien unes 9 matèries al llarg del curs.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
Sí, perquè se li ha de potenciar l’esperit crític del nen/a per mitjà del seu raonament, en comptes de inculcar-li un punt de vista extern.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles
noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Actualment estem en un sistema democràtic i dins de l’aula els/les alumnes/as decideixen uns delegats, uns responsables de certes tasques a dur a terme dins de classe. Això serveix per conscienciar i responsabilitzar els infants.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
Tal i com hem dit a l’anterior punt, és bo proporcionar càrrecs i responsabilitats als alumnes, els servirà per agafar un rol democràtic que tots aniran tenint.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
Sí, per els nens sempre ha estat una grata recompensa tenir treballs manuals que són una manera on els infants poden expressar, experimentar i crear tot utilitzant la seva imaginació.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.
Sí, el càstig ha d’estar proporcionat amb la malifeta, i el nen sempre ha de ser conscient del perquè se l’ha castigat i del que ha de fer perquè no torni a passar.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
Sí, l’infant ha d’intentar millorar cada cop més el seu treball, la millora que faci entre un treball i el següent, serà el progrés que haurà fet. La satisfacció d’aquest progrés ha de ser la font de motivació per tal de seguir endavant.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
Sí, ha de ser un ambient adequat i acollidor per l’infant, que l’insipiri a treballar, investigar, que tingui a l’abast tot allò necessàri per desenvolupar les seves capacitats.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Sí, cal desenvolupar i estimular totes les capacitats de l’infant. El treball de cant i orquestra, donarà les eines a l’infant per tal de tenir la concepció de cos i veu, aprendrà a escoltar i a sentir-se a si mateix.
29. L'educació de la consciencia moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
Actualment, crec que manca bastant aquesta dimensió. La consciència moral que es pràctica actualment, és la que assoleixen interectuan amb la resta de companys i mestres de l’escola. S’hauria de donar a conèixer situacions i contextos diferents als infants, per tal que desenvoquin en ells, sentiments i emocions desconegudes fins al moment. Que els faci reaccionar d’una altra manera.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social.
La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Actualment les escoles són diverses on hi ha varietat de religions i s’accepten totes. Ja que es consideren laicas, i per tant no s’imparteix religió en el currículum escolar actual. No hi ha cap assignatura que contempli la dimensió de transendència ni individual. El que més s’hi assembla és la assignatura actual de ciutadania.
