Eugeni d'Ors parla d'una pedagogia científica i racional. Per aixòHerbart parla de les relacions que hi ha entre les nocions existens i les noves. Les nocions existens creen més dubtes i necessitats, de manera que això provoca la necessitat de conèixer i aprendre encara més. Recalca, que el més important no és tant el fet de tenir la noció, sinó la capacitat d'assimilació i interiorització.
El més important que transmet l'educació, no són una sèrie de conceptes bàsics de la vida, sinó que l'educació és el resultat de tot això, de manera que et permetrà tenir recursos per saber com gestionar el conjunts de situacions i vivències de la vida.
El coneixement i l'experiència ens servirà per saber com hem d'assolir uns aprenentatges, com els hem de gestionar de manera que ens siguin útils per arribar a satisfer la nostra necessitat.
Així doncs, la funció d'un mestre, és depertar aquesta intriga, planteja aquests dubtes, crear la necessitat d'aprendre, conèixer i experimentar. No servirà de re donar uns continguts a un nen, sense donar-li una necessitat on els pugui aplicar.
Per tant el mestre ha de fer-se la seva manera d'ensenyar, educar i motivar als alumnes, tal i com els propis infants hauran de trobar la seva manera d'aprendre a aprendre.
Per concloure podem dir que l'educació, no és només cosa, del que rep, sinó que té molta més importància el que la dóna. La base de l'educació és l'interacció mutua, tenint el filtre d'allò que cal emprar i del que no.
