TEMA 6: Crítiques al model escolar dominant
Alexander S.Neil (Mestre)
- Llibertat total mentre no s’envaeixi la dels demés.
- Sense coacció, llibertat d’acció. Pedagogia antiautoritària.
- Principis educatius: Felicitat (Rousseau), Convivència (Lane), Sexualitat (Reich).
- Exclusió de la religió.
- Decisions democràtiques en assemblea.
- Defensa del poble.
“En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, lo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad.” A.S.Neil
Carl Rogers (psicoterapeuta)
“On Becoming a person”, 1961. El proceso de convertirse en persona
No directivitat: Teràpia basada en el client, no el en pacient.
Terapeuta: Treball individual, no en grup com l’educador.
Aquest home, defensava la no directivitat. L’estat d’ànim d’una persona, pot perjudicar-la o millorar-la.
Per aquest motiu ell practicava l’autoteràpia, on cadascú fa el seu procés.
NO DIRECTIVITAT = AUTOTERÀPIA
o Educació: procés
o Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves posibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora.
o Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat). No pot ser igual per a tots.
o La relació professor-alumne, tan important.
o S'ha de viure de manera plena autoconscient
“...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicológico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción.” (PCP: 42)
Pedagogia institucional
- M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965 Perspectiva sociopolítica.
Defensaven el Projecte Educatiu de Centre, com a instrument per dir qui som, què volem fer, quins objectius i finalitats tenim, i com volem arribar a assolir-les.
Volen inculcar a l’escola certs aspectes com l’Autogestió, la Participació, i l’Assemblea per decidir.
“La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la família en el sector de la sociabilidad. Al proponer, como únicos modelos de relaciones sociales, la relación de autoridad, o la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven”. (LEDE: 210)
- F. Oury, A Vàsquez, 1967 orientació psicoterapèutica
Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa
“Aquellos que pretenden formar ‘seres’ i no ‘seres para’ provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos”. (HPSXX: 224)
La desescolarització. La mort de l'escola
- M.MacLuhan “El aula sin muros”, 1964
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura
L'escola era per a La Galàxia Gutemberg, 1969 : la impremta
- Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971
La rigidesa de l'escola és inoperant. recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.
*XELL: Xarxa d’Escoles Lliures: Volen un altre model d’escola
- Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974
L'escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i només és guarderia i funcionaria de docents.
*La escuela ha muerto parla sobre pares que eduquen els seus fills a casa. (Actualment a Espanya està prohibit)
- Paul Goodman: La desescolarización obligatoria. 1973
Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.
L’escola: Aparell de reproducció social
- P. Bourdieu i J.C. Passeron: “La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza”, 1970.
Tota acció pedagògica és objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari, de una arbitrarietad.
El treball pedagògic, inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus
Ch. Baudelot i B. Establet: “La escuela capitalista en Francia”, 1971.
És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat .
La taxa d'escolarització correspon a la classe social.
L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)
L’educació personalitzadora
Emmanuel Munier: “Manifeste du service du personnalisme”, 1936
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupa- ment creatiu i la vocació.
Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana esdevé un educador social. “Carta a una mestra”, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola.
L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.
Paulo Freire: La educació com a pràctica de la llibertat, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.
Dir paraula, és crear món. Va marxar cap a Brasil, on va esdevenir primer ministre.
Donava paraula als oprimits, els deia que no eren ignorats, que de lu seu en sabien els que més.
Els ensenyava a llegir i a escriure paraules del seu ofici, del seu àmbit, que algun dia farien servir en el seu dia a dia.
Inventà el diàleg amb els treballadors. També els tractava d’analfabets, i no pas d’ignorants.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica.
“L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.”
Pedagogia crítica
- Henry Giroux
Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Els estudis culturals.
- Michael Apple: Ideology and curriculum.
El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.
- Basil Berstein: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.
Referents simbòlics, romàntics i comercials
El Che, 1967 a Amèrica Llatina
EL Maig de 1968 a Paris
La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia
I en canvi s'obliden dels que han canviat el món:
Luther King i la lluita contra el racisme a USA, 1968
Els tancs soviètics ocupan Praga, 1968
Els bombardejos de USA a Vietnam, 1969
WE’RE DE WORLD!!!
