domingo, 6 de noviembre de 2011

Tema 4


TEMA 4: Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics
Socialització: Allò que es fa sense adonar-se per mitjà de la interacció amb l’entorn. Ex: Costums i hàbits per poder viure.

Educació: És la socialització, que vindrà donada segons la societat on estigui, i totes les capacitats que desenvolupi l’infant.


Autors

-       Édouard Claparède (1873-1940)
Va ésser un psicopedagog suís, fonamentador de l’escola activa.
Va escriure LÉducation fonctionnelle,1931.
Educació funcional, que faci efecte. Va crear l’institut de ciències de l’educació. Intentà donar resposta al concepte inteligència: “És la capacitat d’adaptació al medi.”

Per aplicar l’educació funcional, en comptes de dir que actualment hi ha molt fracàs escolar, el que s’hauria de fer és investigar què és el que està passant i com es pot millorar.

Diferenciació Individual: Cada alumne és diferent. L’infant no és tot el que has llegit en els llibrs, sinó que és el nen que tens davant.

Desenvolupament de l’infant: Cada infant és diferent, i per tant cada un tindrà uns trets que el diferenciaran dels altres, aquests trets han de ser els que hauran d’anar desenvolupant i descobrint mica en mica.


“La pedagogia ha d’inventar sistemes d’intervenció per poder educar amb la màxima eficàcia. Hem de ser inventors, crear un mètode de treball adequat i propi.”

Psicopedagogia: Coneixement i principis d’intervenció.









-       Henry Wallon
Va ser filòsof, metge, escriptor, polític, director de l’ École Hauts Études.
Autor de l’Acte a la pensée, 1942 i Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945.

·         La consciència  es construeix socialment, és intel·ligència creada en l’afectivitat.
·         L'humà ser biològic i social, sense dualisme. 
·         S'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada.


Estadis de maduració
o   Impulsiu: motriu reflex
o   Emocional: simbiosi amb l'entorn
o   Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
o   Proyectiu i executant
o   Personalisme. Consciència del jo
o   Personalitat polivalent
o   Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors



-       Lev Semianovitx Vigotski
Va ser jurista, professor de literatura i psicologia i psicòleg científic.
Autor del l’obra “Pensament i llenguatge” al 1934.

o   El pensament humà és possible per la interacció social
o   La consciència és construcció social
o   El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment
o   Intercanvis socials amb símbols i signes
o   Llei: Doble processos interpsicològics i intrapsicològics.

§  “És important no fer mirar la tele en els nenes quan encara no parlen, ja que s’alteraria el seu desenvolupament lingüístic i cognitiu. “ Coment. a classe

Dos conceptes bàsics de Vigotski:

o   Constructivisme: Es construeix de baix cap a dalt. Els aprenentatges s’han d’anar assolint un rere l’altre. S’ha de començar amb una base, i anar-hi sumant mica en mica els següents esglaons. Fins que no es té ben consolidat un aprenentatge no es pot passar al següent.

o   Zona de desenvolupament pròxim: Zona del llindar dels aprenentatges.

§  Aprenentatge amb ajuda: Cal mostrar a l’infant com s’ha de dur a terme aquell aprenentatge, mostrant-li per exemple com s’ha d’agafar el llapis per poder dibuixar. Aprenen per imitació. Necessiten un referent.
§  Aprenentatge autònom: Ja pot anar assolint aprenentatges autònomament, partint de la base que té.
§  Ja pot ensenyar als demés:  Ho té tant interioritzat i assimilat que ja pot ensenyar-ho als demés.



-       Jean Piaget
Va ser biòleg, filòsof i estudià la psicogenètica. Director de l’Institut Jean-Jacques Rousseau.
Autor de les obres :
“La representation du monde chez l’enfant”, 1921.
“Le jugement moral chez l'enfant”, 1934
“Introduction à l'épistémologie génétique”, 1950
“Psychologie et pédagogie”, 1069

o   Lògica de l’acció prèvia al llenguatge.

o   Epistemologia genètica: Base genètica que et predisposa per a assolir un aprenentatge.

o   Interrelació amb el mitjà per a l’assimiliació-acomodació

*Qualsevol nen sigui d’on sigui, està predisposat a conèixer i créixer. Tot i de ser de diferents llocs, tots han de seguir els mateixos passos. Lu imprescindible perquè l’aprenentatge triomfi, és una cultura al seu voltant que li servirà d’aprenentatge i model.

“Veiem que Piaget marca que hi ha una base genètica, que marcarà de manera homogènia  les etapes evolutives de l’infant.”

Estadis Evolutius:

§  Sensomotriu: Es forma a partir de les relacions circulars primàries, secundàries i terciàries.
§  Preoperatori: Joc simbòlic, imiten els adults.
§  Operacions concretes: Observació, causalitat, ordenació (temps).
§  Operacions formals: Generalització, conceptualització ( en comptes de dir bolígraf, es pot dir, instrument per escriure, etc.)






-       Eduard Spranger
Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany.
Autor de “Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze”, 1919.
[Cultura i educació: teòrica i temàtica]

Concepció de l’home: Cos, ànima i esperit.

o   Dimensió espiritual de la naturalesa humana.
o   Relació entre escola i cultura.
o   La pedagogia ha de ser humanística.
o   Ciències de l’esperit: per comprendre vivències.
o   Pedagogia de la cultura
o   L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.

§  Teoria de la personalitat (1914), segons valors / interessos.
§  Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític i religiós.

*A Catalunya, Xirau va ser el seu predecessor.




-       Rudolf Steiner (Escoles Waldorf)

Filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista.

Va muntar la primera escola Waldorf, que compartia idees amb l’escola activa, però ell hi afegia Antroposofia.

Antroposofia, que és la ciència espiritual o de l’esperit. Aquest concepte era l’ideari principal de les seves escoles.


o   Antroposofia
Educació estètica. creació artística
Relats mítics, simbòlics, màgics
Contemplació de la natura


Cap pressa per als aprenentatges. Classe principal, dues hores, no més
Taller, art, hort...molt joc motriu a la natura.
           
o   Eurítmia, instrument musical
Rituals interioritzadors, calmosos
Defugen la música enregistrada, els ordinadors


-       Georg Kerschensteiner (München)
Va ser professor matemàtiques i física, dr. en ciències.

Autor de les obres:
“Begriff der Arbeitsschule”, 1912. Escola del Treball
“Theorie der Bildung”, 1926. Teoria de la formació


o   Educació espiritual i amb sentit; cultura personal

o   Educació social, Educació cívica/treball

o   L'educador ha de transmetre emoció


*Direcció d'una escola del treball per a adolescents, joves aprenents.
La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.


La Mancomunitat de Catalunya crea una Escola del Treball (1914).
Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya.


-       Anton S.Makarento
Professor rus, que va crear un centre de delinqüents juvenils i òrfes després de la revolució russa.

Les seves obres foren:
o   El poema pedagògic, 1926
o   Les banderes a les torres

Granja Gorki: Al 1921 creà aquesta granja, que era un centre de dia pels adolescents, on és treballava la producció i el treball cooperatiu. De manera que els joves se sentien útils i amb més autoestima. Estava gestionada pels propis joves.

*En certs moments, diu que s’ha d’emprar l’acció directa en un jove violent, per tal que li causi un impacte emocinal, i així canvi el seu comportament.

*Cal destacar les seves idees i valors principals que volia inculcar, col·lectivisme, cooperativisme, treball en equip, etc...
-       Celestin Freinet (1896-1966) et Élise
Freinet, pedagog francés, va néixer a Gars, un poble petit, a una regió francesa. Va estudiar a Grasse (escola primària superior) i a l'Escola normal d'ensenyants de Niça.
Va concebre una pedagogía original. Introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
o   Text lliure: Els nois i noies podien escriure i parlar sobre un tema, el que volguèssin. Es tractava de plasmar les seves observacions, experimentacions i vivències.
o   Observació del medi: Utilitzar el medi, com a font d’aprenentatges i coneixements. Treballar i interectuar-hi.
o   Llibre de vida: Un document que s’anirà construint a partir de les vivències dels propis infants.
o   Fotografia: L’art dimmortalitzar el temps. Experimentar, laboratori de fotografia.
o   Correspondència escolar: Escriure’s cartes amb altres centres educatius, de manera que els infants compartien experiències.
o   Introducció de la Impremta (1930): Permetre als escolars escriure les seves pròpies notes i textos amb impremta.
o   Aprendre a escriure de manera natural: Donant prioritat a que l’infant sigui conscient i identifiqui el so a una lletra, tot i que no segueixi la normativa. Ex: macina  = màquina
o   Educar per la pau: Transmetre valors, per aprendre a compartir, solidaritzar-se i conviure amb els demés. Esforç mutu i cooperatiu entre companys.
o   Grups de classe, participació i assemblees: Potenciar l’autonomia, reflexió i l’esperit crític dels infants. Donant les eines per poder organitzar-se entre ells, decidir i reflexionar.
o   Instrucció programada: Sistematitzar tot el que és la instrucció, ja que es tracta d’un aprenentatge amb un component repetitiu. Freinet va trobar una manera més dinàmica de fer-ho. Utilitzant una caixa de sabates ideà un artilugi on sortia una incògnita i l’alumne havia d’esbrinar-ne el resultat i comprobar-ho fent girar una rodeta.
o   Pla setmanal: Una sèrie d’objectius que es plantejava cada alumne per assolir durant la setmana. De manera que cada alumne prenia consciència del què podia arribar a fer, en cas contrari, feia una petita reflexió per saber que havia de millorar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario