TEMA 14: ESCOLA I SOCIETAT DIGITAL- experiències pedagògiques- recursos TIC-TAC
Escola Sunion, 1974. Alternativa pedagògica per la ESO i batxillerat.
Dos punts principals:
- Partir del grup d’amics, partir del grup d’iguals. Grups per treballar sempre junts, amb els amics. De cada grup cada un es convertia en el monitor de matemàtiques, el de llengua, el de medi, etc... Ell es posava en contacte amb el monitor.
- Utilitzar els mitjans audiovisuals:Primer era projector de diapositives, i a partir dels 80 ja tenia un estudi audiovisual on podien fer vídeo.
Té un valor d’aprenentatge personal. Narrativa de ficció, basant-se en una realitat real. Els alumnes quan la fan, projecten la consciència de quan insulten i tal. Els alumnes o expressen, però de manera que s’entén que no s’ha de fer. El fet de fer aquest muntatge, també fa valorar als alumnes i els sensibilitza i consciencia.
Hi ha coses que presentades en ficció, causen un precedent el l’infant que li servirà perquè li quedi i ell pugui evitar aquesta situació. Com l’exemple de la pel•lícula d’una nena que travessi la carretera.
La ficció surt de la realitat, a vegades cal veure la ficció per poder entendre o llegir la realitat.
Escoles TIC 2.0: Crida molt l’interès de l’alumnat. Permet respondre a les necessitats educatives específiques i especials.
Institut costa Llovera, materials digitals des de infantil a secundaria. El professorat s’ha de reciclar.
Va sortir a la televisió el videoclip de Mikel Jackson. Llavors a Alacant i Madrid es van trencar cotxes a un pàrquing.
S’ha d’explicar que això és una metàfora. S’ha d’educar per poder interpretar la televisió. Cal fer lectura de la imatge a l’escola, sinó fem que els nanos no la entenguin i ho apliquin directament.
Per llegir i escriure s’ha d’aprendre a llegir, però per mirar la tele no val aprendre a llegir les imatges, per això és necessari que hi hagi algo que li digui el que sí i el que no es pot fer. Caldria que abans d’aprendre a escriure i llegir, s’ensenyés a aprendre a llegir les imatges, la tele. Ja que és algo que es veu des de petit. Abans que quan se sap llegir o escriure, ni tant sols parlar.
domingo, 22 de enero de 2012
TEMA 13
TEMA 13: CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI
La institució escolar és una realització pedagògica:
bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)
La pedagogia té una dimensió de disseny, d’inventar. Podria dir-se enginyeria pedagògica. Els pedagogs han de ser inventors.
Ha d’haver-hi una organització comuna, ben organitzada.
Cal que tinguem presents:
• aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
• marc de la política i legislació en una societat
• necessitats generals dels ciutadans
• necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Convé actualitzar lectures anteriors:
SISTEMA PEDAGÒGIC
SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
No ens hem de limitar a rebre homenatge als pedagogs de la història, sinó que el que caldria fer és pensar i reflexionar sobre les seves teories per si es podrien aplicar a la societat d’avui en dia.
L’escola ha de ser centre de cultura per a tothom, nens i pares.
La institució escolar és una realització pedagògica:
bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)
La pedagogia té una dimensió de disseny, d’inventar. Podria dir-se enginyeria pedagògica. Els pedagogs han de ser inventors.
Ha d’haver-hi una organització comuna, ben organitzada.
Cal que tinguem presents:
• aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
• marc de la política i legislació en una societat
• necessitats generals dels ciutadans
• necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Convé actualitzar lectures anteriors:
SISTEMA PEDAGÒGIC
SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
No ens hem de limitar a rebre homenatge als pedagogs de la història, sinó que el que caldria fer és pensar i reflexionar sobre les seves teories per si es podrien aplicar a la societat d’avui en dia.
L’escola ha de ser centre de cultura per a tothom, nens i pares.
TEMA 12
TEMA 12: EDUCACIÓ COMUNICATIVA
Cal educar tenint en compte el moment actual en què estem.
S’ha de lligar l’acció, la decisió i el pensament. El pensament el fan els investigadors, que pensen com fer l’ensenyament, etc. La decisió la fa el departament, és qui diu com es fan les coses, l’administració. I l’acció la fan els mestres el dia a dia davant dels alumnes.
Els mestres intenten renovar dia a dia per tal de poder complaure les necessitats del mestre.
Les innovacions són coses noves que s’incorporen a l’escola com l’educació per a la salut.
Montessori fa un procés evolutiu a partir del desenvolupament de l’infant. Diu que cal crear unes condicions perquè el nen es pugui desenvolupar perfectament. Mètode natural de desenvolupament, sol per si mateix.
Decroly té un mètode molt més organitzat per al nen.
Freinet, més que mètode és un sistema pedagògic perquè incorpora tot el que hi ha a la societat a dintre l’escola. Hi ho contempla tot.
L’escola és un sistema de mediació, hi ha unes entrades i unes sortides. Ha d’estar ben compensat. Tot el conjunt fa que funcioni amb armonia, a la que falla un component, altera tot el sistema.
El nucli de l’escola és dintre l’aula, on hi ha la interacció entre professors i alumnes. Les línies van en totes direccions perquè tal com un dóna, l’altre rep, és recíproc.
https://docs.google.com/present/view?id=0AUoirwzTLBJ6ZGRqMzk3NzdfMjkyZG1oY3p2Z3Y&hl=ca
Cal que el mestre sigui capaç de tenir recursos per tal de cridar l’atenció als mestres. Molts cops la clau del comportament està en els nens, no s’han d’etiquetar. Exemple clar de Canque. Daniel penac?
Cal aprendre a tenir un coneixement per viure. Cadascú ha de trobar la seva manera.
Els dos motors necessaris són el mestre i l’alumne.
El mestra unitat psicofísica socialcultural
adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiments
L’alumne és una unitat psicofísica socialcultural menor en procés de construcció: estabilitat-desestabilitat. Ha d’anar a prenent en moments d’estabilitat de desestabilitat.
Wallon?¿: El mestre ha de crear amb la motivació, voluntat i s’ho ha de creure.
Pràctica reflexiva: Els docents no treballem sols, treballem en equip i podem compartir experiències i donar-nos suport.
Escola ComuniCativa: L’escola que ha de conviure amb la societat de masses.
L’escola activa i els 30 punts de l’escola nova, ajusten l’escola a una societat de masses.
Freinet, incorpora la societat dintre l’escola i dissenyà el programari pedagògic.
Avui hem d’estar atents als mitjants de comunicació i ser capaços d’incorporar-los a l’escola.
No només l’educació és família i escola, sinó que és tota la societat que s’ha d’implicar en l’educació. (pacte per a la infància a Catalunya)
Llei d’educació de Catalunya de 2009
Carta de compromís educatiu
- Hi faltes els mitjans de comunicació
Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància
TREBALL EN XARXA (AL BLOG)
FMRenovacióPedagògicaCatalunya
Xarxes d'escoles verdes
Xarxa d'escoles Òmnium
Xarxa d'escoles Unesco
Xarxa d'escoles europea
Comenius regio Conference 2011
Programes educatiu internacionals
Cal educar tenint en compte el moment actual en què estem.
S’ha de lligar l’acció, la decisió i el pensament. El pensament el fan els investigadors, que pensen com fer l’ensenyament, etc. La decisió la fa el departament, és qui diu com es fan les coses, l’administració. I l’acció la fan els mestres el dia a dia davant dels alumnes.
Els mestres intenten renovar dia a dia per tal de poder complaure les necessitats del mestre.
Les innovacions són coses noves que s’incorporen a l’escola com l’educació per a la salut.
Montessori fa un procés evolutiu a partir del desenvolupament de l’infant. Diu que cal crear unes condicions perquè el nen es pugui desenvolupar perfectament. Mètode natural de desenvolupament, sol per si mateix.
Decroly té un mètode molt més organitzat per al nen.
Freinet, més que mètode és un sistema pedagògic perquè incorpora tot el que hi ha a la societat a dintre l’escola. Hi ho contempla tot.
L’escola és un sistema de mediació, hi ha unes entrades i unes sortides. Ha d’estar ben compensat. Tot el conjunt fa que funcioni amb armonia, a la que falla un component, altera tot el sistema.
El nucli de l’escola és dintre l’aula, on hi ha la interacció entre professors i alumnes. Les línies van en totes direccions perquè tal com un dóna, l’altre rep, és recíproc.
https://docs.google.com/present/view?id=0AUoirwzTLBJ6ZGRqMzk3NzdfMjkyZG1oY3p2Z3Y&hl=ca
Cal que el mestre sigui capaç de tenir recursos per tal de cridar l’atenció als mestres. Molts cops la clau del comportament està en els nens, no s’han d’etiquetar. Exemple clar de Canque. Daniel penac?
Cal aprendre a tenir un coneixement per viure. Cadascú ha de trobar la seva manera.
Els dos motors necessaris són el mestre i l’alumne.
El mestra unitat psicofísica socialcultural
adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiments
L’alumne és una unitat psicofísica socialcultural menor en procés de construcció: estabilitat-desestabilitat. Ha d’anar a prenent en moments d’estabilitat de desestabilitat.
Wallon?¿: El mestre ha de crear amb la motivació, voluntat i s’ho ha de creure.
Pràctica reflexiva: Els docents no treballem sols, treballem en equip i podem compartir experiències i donar-nos suport.
Escola ComuniCativa: L’escola que ha de conviure amb la societat de masses.
L’escola activa i els 30 punts de l’escola nova, ajusten l’escola a una societat de masses.
Freinet, incorpora la societat dintre l’escola i dissenyà el programari pedagògic.
Avui hem d’estar atents als mitjants de comunicació i ser capaços d’incorporar-los a l’escola.
No només l’educació és família i escola, sinó que és tota la societat que s’ha d’implicar en l’educació. (pacte per a la infància a Catalunya)
Llei d’educació de Catalunya de 2009
Carta de compromís educatiu
- Hi faltes els mitjans de comunicació
Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància
TREBALL EN XARXA (AL BLOG)
FMRenovacióPedagògicaCatalunya
Xarxes d'escoles verdes
Xarxa d'escoles Òmnium
Xarxa d'escoles Unesco
Xarxa d'escoles europea
Comenius regio Conference 2011
Programes educatiu internacionals
TEMA 11
TEMA11: ESCOLA INCLUSIVA
Avui en dia l’escola inclusiva és una necessitat. Una necessitat vinguda de la universalitat en l’educació. Cal poder atendre a la diversitat, a cada un dels nens de forma individual i atenent a totes les seves necessitats.
La inclusió ve donada pels canvis, transformacions, sensibilització que fa un col•lectiu, un grup d’individus, o una institució com és l’escola per tal de poder acollir amb qualitat la diversitat de necessitats.
Actualment és molt normal tenir dins una mateixa aula un grup molt heterogeni, desde diversitat de cultures, diversitat intel•lectual, etc. Aquesta diversitat no ha de ser vista com un obstacle, sinó tot just al contrari, com una eina d’enriquiment tant pels alumnes, el professorat i l’escola.
Així doncs l’escola a hagut d’adaptar-se a aquestes necessitats, de manera que ha hagut de crear certs espais dintre l’escola per atendre aquestes necessitats específiques. Actualment ja parlem de necessitats específiques, ja que molts transtors, com el TDH o l’hiperactivitats, són cassos que cada cop tenim més en la societat, i segons certs experts no es poden anomenar de casos d’educació especial. Així doncs s’ha creat un nou concepte, el de necessitats específiques, que tal i com diu el nom abarca totes aquelles necessitats que fan necessari algun tipus de reforç.
Així doncs l’escola ha hagut de crear les aules d’acollida, les aules d’educació especial, o la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE). L’objectiu d’aquestes unitats és el de que els alumnes amb necessitats específiques, puguin compartir i formar part d’un grup classe ordinari. És a dir, que tot i que l’alumne tingui dificultats, un nivell més baix i problemes comprensius, l’escola inclusiva posa els recursos necessaris perquè aquest alumnes pugui estar a classe amb els demés companys, però amb uns objectius diferent.
Pels cassos d’educació especial, les tutores de EE, fan un treball previ, adaptant tots els continguts de l’alumne en concret, per tal que ell pugui entendre-ho. Per altra banda se li fa un pla individualitzat, que permetrà marcar uns objectius diferents a la resta de companys, tenint en compte les capacitats del nen en qüestió. Així doncs, si tot i això l’alumne necessita un seguiment constant a l’aula, se li ficarà un educador o un vetllador, per tal que estigui atès en tot moment.
L’objectiu de la inclusió, és que cada cop hi hagin menys escoles d’educació especial, amb la finalitat d’aconseguir una escola per a tots i de qualitat.
Per altra banda, és molt important tot el que aporta la inclusió per la resta d’alumnes i mestres de l’aula que no tenen necessitats específiques. Els suposarà un enriquiment personal molt gran, per la sensibilització que hauran assolit, per la interacció amb aquestes persones, per la responsabilitat que assoliran com a companys i pel companyerisme i solidaritat que despertarà en ells.
La desaparició de moltes de les desigualtats que tenim a la societat es veuran sufocades gràcies a l’escola inclusiva. Sobretot pel treball humà que comporta en tots.
Per totes aquestes situacions, i per tal de tenir més recursos i coneixements. Ara més calen uns coneixements de pedagogia terapèutica en els mestres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)