Actualment el sistema educatiu espanyol està basat en la LOE, la última llei vigent fins als nostres dies. Aquesta llei va ser aprovada el 2006.
Fins abans que s’aprovés la LOE, la llei que regulava l’ensenyament a Espanya era la LOGSE que va ser aprovada el 1990. Hi havia la necessitat de actualitzar la llei per tal que tingués més en compte la societat actual.
La LOE contempla els punts més rellevants de la LOGSE, i el que es va fer va ser millorar, per tal de tenir una educació de qualitat i per a tothom. Aquesta llei principalment vol minimitzar les discriminacions, poder atendre a la diversitat, i sobretot apaivagar les desigualtats econòmiques, socials i culturals.
Principis de la LOE:
“La exigencia de proporcionar una educación de calidad a todos los ciudadanos de ambos sexos, en todos los niveles del sistema educativo”:
- Qualitat educativa és inseparable de l’equitat: la qualitat ha de ser per a tothom.
- Adoptar mesures que evitin la segregació de l’alumnat.
- Garantir l’atenció a la diversitat i les diferències.
- Transmissió de valors relacionats amb la construcció de la personalitat de l’alumnat.
El text de esta Llei preveu l'existència de centres d'educació públics, centres d'educació privats i centres d'educació privats concertats. Els centres d'educació privats concertats són centres creats per iniciativa de la societat civil, però mantinguts, en tot o en part, amb fons públics. Aquests centres responen a l'exigència constitucional (article 27.1 de la Constitució Espanyola) de llibertat d'ensenyament, és a dir, de la libertat dels pares de família a triar el tipus d'escola a la que volen que assisteixin els seus fills, per la qual es imprescindible superar els obstacles econòmics d'una elecció lliure.
El finançament de la llibertat d'ensenyament amb fons públic pot ser realitzat de diferents maneres: Amb l'ajuda directa de les famílies a través del denominat xec escolar, el pagament del salari dels mestres dels centres educatius no estatals, entre d'altres. El model recollit a la LOE pel que fa a concerts educatius és precisament aquest últim: finançar els sous dels mestres.
Es considera que l'educació ha de contribuir al desenvolupament de competències apart d'impartir continguts concrets. Aquestes competències són habilitats personals que permeten l'alumne integrar-se amb èxit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l'acumulació de coneixements.
Les vuit competències bàsiques són:
• Competència comunicativa o lingüística.
• Competència lògico-matemàtica.
• Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
• Competència artística i cultural.
• Competència social i ciutadana.
• Competència d'autonomia personal.
• Competència digital.
• Competència d'aprendre a aprendre.
Al 2009 la Generalitat de Catalunya va aprovar la LEC, Llei d’Educació de Catalunya.
És la llei de l’excel•lència i la equitat.
La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel•lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin decididament en la corresponsabilització.
La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per donar satisfacció a aquest objectiu, el text dota d'autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte educatiu propi adaptat al seu entorn. Els centres educatius hauran de tenir un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que contemplaran indicadors de progrés.
L'autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'amotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), autonomia d'organització pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), així com de gestió de recursos humans (els llocs de treball docents es podran proveir a través de concursos generals, específics i sistemes de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material en base a les necessitats del projecte educatiu).
Una altra de les apostes de la Llei se centra en la figura de la direcció. Així, els directors d'escoles i instituts tindran la categoria d'autoritat pública. Per ser nomenats, els directors hauran de presentar un projecte de direcció en el qual s'haurà de detallar la gestió del projecte educatiu de centre.
L'avaluació passa a ser un dels ítems clau de la Llei, en tant que es fa imprescindible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors. La Llei crea l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que esmerçarà els esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l'Administració competent per millorar els currículums generals.
Objectiu: Creació del col•lectiu d’escoles d’èxit
- L’autonomia és necessària per millorar la qualitat de l’educació i dels resultats
- És una estratègia per millorar el funcionament dels sistemes educatius
- És un instrument no una finalitat
- Marcar objectius i el centre establirà les pautes per aconseguir- los
Els grans eixos de la LEC:
1. Dret a l’educació, excel•lència i equitat per a tothom (els resultats ara no són favorables.
2. Servei d’Educació de Catalunya, voluntat de servei
3. Règim lingüístic, enfortir la immersió lingüística, i el trilingüísme
4. Comunitat educativa, apropar l’educació a la ciutadania, al territori, administració local, municipalisme, apropar les decisions
5. Ordenació dels Ensenyaments
6. Centres educatius – Autonomia de centres, principi de territorialització, empoderament i confiança mútua
7. Professorat i altres professionals dels centres, potenciar el prestigi social dels mestres, carrera docent, formació del professorat,
8. Direcció i govern dels centres, professionalització del sector i lideratge col•laboratiu
9. Administració de l’educació
10. Avaluació de l’educació, cultura de l’avaluació, avaluar per millorar
Avaluació educativa: sistema de valoracions
CENTRE EDUCATIU
EQUIP PROFESSIONAL
ORGANITZACIÓ
ENSENYAMENT-APENENTATGE
GRUP-CLASSE
ALUMNE 1 interès 2 rendiment 3 nivell 4 creativitat
Cal dur a terme una evaluació dels centres per tal d’aconseguir aquesta excel•lència en l’enseyament. El sistema d’avaluació més lògic i eficaç és el d’avaluació per nivells. Cal començar pel graó d’abaix de tot, però el més important, que és l’alumne. S’han d’avaluar els graus de coneixement i d’estat dels alumnes en primer lloc. Després, si els resultats no són bons, cal fer una avaluació més global, del grup classe. Aquesta avaluació ens permetrà veure, si és un cas concret, o és global de tot el grup, i si és global caldrà seguir més a munt. Caldrà revisar el currículum, els aprenentatges i com els assoleixen. Així succesivament s’aniran avaluant els centres educatius.
Important destacar que en els alumnes caldrà revisar en primer lloc l’interès que tenen per assolir nous aprenentatges. És el primordial per poder ser educat, voler-ho ser, tenir voluntat per ser educat i ensenyat. Un cop això s’han de revisar el rendiment de l’alumne, l’esforç que hi posa. Un cop això cal revisar el nivell dels alumnes, que si es bo millor encara. Però és molt més important el valor afegit de cada alumne, partint del seu nivell anterior. I finalment la creativitat que han despertat, per representar, crear, investigar, etc.
Avaluació del centre
• INTERNA: S’autoavalua el centre
• EXTERNA TÈCNICA: Avalua la inspecció
• SOCIAL: Consell escolar
Avaluació de sistema
(mostres, indicadors, proves estandarditzades,qüestionaris)
Són unes proves que es fan cada cert temps a l’últim curs del final d’una etapa educativa i serveixen per veure el nivell general que tenen els alumnes i si tenen assolides les competències bàsiques necessàries.
Un microanàlisis, consisteix el l’anàlisis concret d’un centre educatiu. A la imatge anterior podem observar un esquema on es pot veure el procés per tal de fer aquest anàlisis.
El conjunt de l’esquema permet fer una avaluació integral de l’eficiència del sistema educatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario