No com a resposta a les crítiques al sistema escolar, no és per això. És perquè el sistema ha canviat molt, la societat ha canviat molt. Estem a l'era digital.
- societat tecnològica (tota la societat està organitzada tecnològicament, no ens referim només als aparells)
- societat d'informació digital
- soc. de masses i de consum
- diversitat cultural i de sentit.
Marshall MacLuhan.
Reflexió antropològica: Parla de la historia de la civilització: les tribus es van ajuntar fent pobles i posteriorment estats. Ara parla d'una destribalització, tot això ha quedat curt. La realitat supera les fronteres i aquesta explicació és insuficient. I parlem d'Aldea Global, no hi ha fronteres.
Podem fer un paralelisme entre les funcions vitals i les funcions socials (Teixidó).
TEORIA CIENTÍFICA:
Hominització que ve de la religió i porta a la saviesa. I al llarg de la historia hi ha hagut una especialització. Les funcions vitals són 3, nutrició (aliment i oxigen), reproducció (dos sers engendren un de nou), i relació (contacte amb l'exterior). Tot això és la vida, en els animals unicelulars es dóna junt.
analogia: 3 funcions socials especials són la cultura (nutrició), l'educació (reproducció) i la comunicació (relació). Aquestes tres funcions permeten el coneixement, la formació i la informació.
La cultura arriba un moment que es separa de la religió (no en contra però si independentment a la religió). amb l'educació passa el mateix (ja tenim emancipada una altra funció social que dona pas a la formació).
Al s.XX amb l'arribada dels mitjans de comunicació com la radio, accessibles sense haver anat a escola (no com als diaris) es dona la comunicació com a fenomen de masses. Continua amb la TV, el cinema i ara les Tics i internet. Això ho canvia tot i permet la informació, que no s’ha de confondre amb el coneixement.
La informació si hi ha formació es converteix en coneixement o enriqueix el coneixement. Qui no té formació va reben els inputs d'informació gairebé com a deformació. (ex. la tv pot ser un simple entreteniment o pot ser més que això)
L'ésser humà ha d'arribar a la saviessa, a entendre el món en el que viu. Aquesta ha de ser l'aspiracio i trobar cadascú el seu sentit de la vida. No sabem exactament que és la saviesa, però no té relació direta amb els estudis. Howard Gardner parla de les intel·ligències múltiples, incloent la intel·ligència espiritual.
Disciplines que estudien això: 1. Mediologia (simbologia que va fent un imaginari, estudia com es transmet el significat), 2. Pedagogia, 3. semiòtica (codis i significats).
PEDAGOGIA:
Hi ha un procés mitificador a la comunicació de masses.
Hi ha una percepció denotativa. Et presenten la informació escollida per l'agenda setting. Segons com es presenti la informació dennotativa es pot donar amb unes connotacions o altres. Quan la informació t'atrapa per l'emoció és més eficient. Model estereotipat.
A la pedagogia ha de ser el mateix: percepció denotativa --> sensació connotativa --> expressió creativa. Hi cal afegir dues coses, l'Experiència (compartida) i en segons lloc la Raó (crítica). El mestre ha d'aportar elements informatius. És important no censurar.
"Model educador de la societat de masses"
Construccionisme, explicació de base biopsicologica (Piaget i Vigotski), com es construeix el coneixement?
Seymour Papert
Creador del LOGO, programa informàtic - llenguatge de programació gràfic matemàtic, lògic, topogràfic. (molt bé a classe de matemàtiques)
Del LOGO es crea el LEGO (el joc de peces) Papert hi col·labora en la seva creació. És una proposta molt interessant i intel·ligent.
Generalment al que es dóna més importància és als resultats acadèmics, però això no és lo principal. L'important és:
1. Interès personal (motivació), fer a través de la funcionalitat com deia Claparede.
2. Rendiment personal (que treballi interessat i al màxim de les seves possibilitats)
3. nivell d'aprenentatge
4. creativitat d'aprenentatge (per als alumnes més avançats)
els pedagogs han de treballar molt punt 1,2 i 4, el punt 3 sortirà sol. els resultats academics no és lo principal.
PEDAGOGIA NARRATIVA d' Homer a Tolstoi.
Postura del naturalisme de Rosseau. Infants fan una comprensió mítica però quan creixen a l'adolescencia, fan una concepció romàntica. despres ve la comprensió filosòfica i finalment la irònica.
Pedagogia narrativa: d’Homer a Tolstoi: Kieran Egnan professor de ciències de l’educació.
Tres velles idees: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i una idea nova: recapitulació (Vigostski)
S’ha de trobar el text adequat pel nen o nena que volem que llegeixi. No tots els nens llegiran el mateix tipus de text.
La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO
Revisió mesurada del passat de l’educació a escala Terra.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia
Televisió , telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes (1973)
Humanisme científic i cxompromís social.
Cap a la ciutat educativa.
Va ser una recapitulació de la
renovació pedagògica de l'Escola
Activa i una prospectiva de l'Escola
de la societat telecomunicada.
Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula
Es dóna més atenció a
tecnologia
que a la pedagogia.
Noves tecnologies
Vells mètodes d'ensenyar
El docent que no té cultura
tecnològica, que no és
usuari de TIC no fa TAC
En equipament tecnològic les escoles són les darreres
L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.
Hi hahagut massa interessos econòmics pel mig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario